...Dicen que no hablan las plantas, ni las fuentes, ni los pájaros, ni el onda con sus rumores, ni con su brillo los astros: lo dicen, pero no es cierto, pues siempre cuando yo paso de mí murmuran y exclaman: -Ahí va la loca, soñando con la eterna primavera de la vida y de los campos...
Y ahora, en català... Si es con gallo y bien fuerte, mejor que mejor...
DO, és el més gran dels talents, RE, és el contrari de tot. MI, sóc jo, si no us sap greu, FA, és molt lluny en anglès. SOL, ardent esfera és, LA, és nota de bon to, SI, afirma aquell que ho diu i altre cop tornem al DO...
Jou, Jou, Jou... .
P.D.: Ejercitando optimismo, que no se oxide. Besos a tod@s y cada un@!!!
.
Pero antes, otra que tampoco puedo sacar de mi cabeza...
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg de gent que va alçant-se des del fons dels segles de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d'un silenci antic i molt llarg.
Jo vinc de les places i dels carrers plens de xiquets que juguen i de vells que esperen, mentre homes i dones estan treballant als petits tallers, a casa o al camp.
Jo vinc d'un silenci que no és resignat, d'on comença l'horta i acaba el secà, d'esforç i blasfèmia perquè tot va mal: qui perd els orígens perd identitat.
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, de gent sense místics ni grans capitans, que viuen i moren en l'anonimat, que en frases solemnes no han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita que és sorda i constant, jo vinc d'un silenci que romprà la gent que ara vol ser lliure i estima la vida, que exigeix les coses que li han negat.
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, jo vinc d'un silenci que no és resignat, jo vinc d'un silenci que la gent romprà, jo vinc d'una lluita que és sorda i constant.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
