FÁBULA


El mono y la cinta elástica
Godofredo Daireaux

Un mono entró por una ventana abierta en casa ajena y encontró colgada de un clavo una cinta elástica. La tomó de la punta, la estiró, y al soltarla sin pensar, vio que pegaba fuerte en la pared. Le gustó el juego; la estiró más y más, pegando así cada vez más fuerte en la pared.

Entonces pensó en estirarla con toda su fuerza para ver hasta dónde podría alcanzar y quién sería más fuerte, si él o la cinta. Estiró, estiró; la cinta se iba poniendo larga y más larga, pero se adelgazaba y también empezaba a resistir. El mono tiraba siempre, pero algo como un recelo íntimo le aconsejaba la prudencia, y parecía decirle no abusar, no tirar hasta el último límite. La cinta ya casi no daba; el mono se sentía a la vez, y no sin cierto deleite, tentado de seguir y con cuidado; daba tirones todavía, pero pequeños, y el instintivo temor de algo que, sin que supiera bien qué, le parecía poder ocurrir, exacerbaba su gozo.

Al fin, y cediendo a ganas casi enfermizas de tentar la suerte, dio una sacudida más y ¡zas! recibió en un ojo, con una fuerza bárbara, el clavo sacado de la pared por la cinta elástica.

Quedó tuerto, pero un poco más juicioso... dicen. ¿Quién sabe?
.

FELIZ VERBENA!!!



Si yo tuviera una escoba
Si yo tuviera una escoba
Si yo tuviera una escoba
cuantas cosas barrería.

Si yo tuviera una escoba
Si yo tuviera una escoba
Si yo tuviera una escoba
Si yo tuviera una escoba
cuantas cosas barrería.

Primero, lo que haría yo primero
barrería yo el dinero,
que es la causa y el motivo
ay, de tanto desespero.

Segundo, lo que haría yo segundo
barrería bien profundo,
todas cuantas cosas sucias
se ven por los bajos mundos.

Si yo tuviera una escoba
Si yo tuviera una escoba
Si yo tuviera una escoba
Si yo tuviera una escoba
cuantas cosas barrería.

Muchachos, os voy a comprar una escoba a cada uno.

Venga, barred.

Otra vez con la escoba

Si yo tuviera una escoba
Si yo tuviera una escoba
Si yo tuviera una escoba
Si yo tuviera una escoba
cuantas cosas barrería

Cuantas cosas barrería
Cuantas cosas barrería

QUÉ SERÁ SERÁ?


http://www.photomazza.com/?Insetti-Coleopteria-archivio&lang=es
http://ichn.iec.cat/bages/arbusts/Imatges%20Grans/cChlorophorus%20varius.htm
http://ichn.iec.cat/bages/hemeroteca/2009-07.pdf

HISTORIA Y LEYENDA...

Revisando los apuntes y dossiers de mi hija me reafirmo en algo que creo desde que era niña: ¿Cómo puede entenderse la Historia, esa que escriben con mayúsculas, a golpe de fechas y blablablas que no captan nuestra atención?
Quizá sea un empeño vano, pero aquí cuelgo algo que acabo de descubrir, una(s) canción(s) con voz de la inclasificable Guillermina Motta y algunos enlaces en "bilingüe"...



EL COMTE GUIFRÉ EL PILÓS
Història de Catalunya amb Cançons
Text i lletres: Jaume Picas
Música: Antoni Ros - Marbà
Veus: Guillermina Motta, Josep Maria i Toni (de La Trinca),

Cor d'Escoles Virtèlia, Àngels Moll (narradora)

Temps era temps la nostra terra
era un camí de mal passar.
Homes armats hi feien guerra.
Enlloc no hi havia pa.
A l'un costat, gent de Mahoma.
A l'altre cap, guerrers d'ulls blaus.
El qui és al mig el mal entoma.
Ningú no fa mai les paus!

Fort i valent, amb la barba cerrada
i un bell escut tot d'or,
el bon Guifré ha arribat a l'albada
i ens dón per bandera la sang del seu cor.

D'Urgell, Conflent i Barcelona,
dels Pirineus i Montserrat,
de la Cerdanya i de Girona
n'ha fet el més gran comtat.
Era ferotge però somreia,
era pelut però gloriòs,
era un cabdill de bona jeia
el comte Guifré el Pilós.

Fort i valent, amb la barba cerrada...

--------------------

FONT: http://www.gencat.cat/catalunya/cat/coneixer-historia.htm

“La història de Catalunya s'inicia prop de l'any 900, quan Guifré el Pelós es deslliga dels reis francs i dóna origen a la casa comtal de Barcelona.”

Història i llegenda conflueixen en el naixement de Catalunya, atès que l'origen arrela amb un personatge real, adornat amb característiques èpiques: Guifré el Pelós. A aquest noble de reconegut valor en la batalla es vincula la tradició del naixement de les quatre barres, marcades amb els seus dits i la seva pròpia sang sobre el seu escut daurat. A la seva mort l'any 897 va ser el primer comte que va traspassar hereditàriament les seves possessions a la Marca Hispànica, es va deslligar dels reis francs i va donar així origen a la casa comtal de Barcelona. La Marca Hispànica havia estat creada per l'imperi Carolingi a manera de frontera que delimitava els territoris dominats per cristians o musulmans. 

La corona d'Aragó. El llinatge de Guifré el Pelós va ser l'embrió de la corona d'Aragó, en unir el seu destí al regne aragonès en virtut dels problemes dinàstics que patia aquesta monarquia. Va succeir que el sobirà Alfons el Batallador va morir sense descendència directa i va llegar el seu regne als ordes militars. El testament no es va fer efectiu i el va succeir el seu germà Ramir II el Monjo. Però aquest tampoc tenia fills mascles, de manera que, per assegurar la continuïtat, va prometre la seva filla Peronella amb el comte de Barcelona, Ramón Berenguer IV, quan aquesta només tenia un any. L'enllaç va haver d'esperar tretze anys, ja que l'Església només permetia el casament quan la dona tenia com a mínim 14 anys. Va ser Alfons II, fill de Ramón Berenguer IV d'Aragó i Peronella, qui va assumir tots els títols i la dignitat reial el 1164, després de la mort del seu pare i l'abdicació de la seva mare. De fet, amb ell comença el que en la historiografia es defineix com a corona d'Aragó, la unió del regne i la casa comtal de Barcelona. 
  

L'expansió per la Mediterrània. Amb els reis catalans, la corona va prosperar i es va expandir de manera que els seus territoris abraçaven Mallorca, València, Sicília, Còrsega, Sardenya i Nàpols. La corona d'Aragó es va convertir així en un imperi militar i comercial a la Mediterrània d'importància vital. Especial preeminència en aquest esdevenir va tenir el rei Jaume I el Conqueridor, exemple del creixement del poder i desenvolupament de la Corona en detriment dels regnes àrabs. És remarcable que els nous territoris agregats, com València, van mantenir furs propis. Al segle XIII Catalunya va tenir una de les millors infanteries del món, els almogàvers, que fins i tot van ser contractats per combatre el turc a Constantinoble, on van fer sentir el seu crit de batalla: "Desperta ferro!".


Sota els reis de la casa comtal es va redactar el Llibre del consolat de mar i es van crear companyies marines catalanoaragoneses, que van permetre la conquesta dels ducats d'Atenes i Neopàtria el 1380. La casa de Barcelona es va extingir amb la mort de Martí l'Humà, el 1410, i va passar el ceptre a la dinastia Trastàmara en la persona de Ferran. El seu matrimoni amb la reina Isabel va donar com a resultat la unió dels regnes d'Aragó i Castella...

---------
http://www.cervantesvirtual.com/bib/historia/monarquia/caragon.shtml
.